Veure un
altre mes

     Som nosaltres qui els fem créixer? No. Els nens no creixen pel nostre esforç, com qui infla un globus que augmenta segons vas bufant. Tenim bon exemple a les plantes. No les fem créixer a estrebades. Creixen “elles soles”. Però, si no en tenim cura d’elles, no creixen, o creixen malament. No som el seu Creador, però els hi aportem quelcom important: la nostra dedicació. Les reguem, les netegem, les podem, les abonem, les protegim de l’excés de sol, de fred o d’humitat...

     De nou, acollim els nostres nens un curs més. En veure el seu creixement, volem tornar a ser bons cuidadors del seu desenvolupament. A una paret del vestíbul tenim una “girafa mesuradora” que, amb el seu coll ben llarg i mil•limetrat i els seus ullets de xinxeta, observa els cm. d’ alçada dels nens quan s’apropen a ella. Mentre van creixent, procurem que tinguin una alimentació equilibrada, les atencions i previsions mèdiques necessàries, els hàbits d’educació i d’estudi normalitzats, el seu equilibri emocional enfortit. No els hem donat la vida; tampoc som els seus pares. Però volem cuidar-los amb l’estima i l’ordre suficients per que, els qui ens han delegat la seva acollida, se n’alegrin amb nosaltres en veure com creixen satisfactòriament. Gràcies a cadascun dels voluntaris, col•laboradors, benefactors, simpatitzants... Tots som necessaris per a participar en aquestes cures.